El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs. Queden 216 dies per a finalitzar l'any.
2006, Rafael Nadal bat a la pista central de Roland Garros, a París, el rècord de victòries consecutives en terra batuda de Guillermo Vilas, deixant-lo en 54 victòries.
Beats Guillem Arnau i companys màrtirs d'Avinhonet (Bernat de Roquefort, Garcia d'Aure, Estève de Sant Tibèri, Esteve de Narbona, Ramon de Carbonier, Ramon, Bernat Fortanier, Admer, Pere el Notari),
Teodora Fracasso, carmelita;
beata Gherardesca, vídua i monja camaldulesa;
William Scott i Richard Newport i Richard Thirkeld, màrtirs;
A l'Església Ortodoxa (segons el calendari julià) se celebren els corresponents a l'11 de juny del calendari gregorià. Corresponen al 16 de maig del calendari julià litúrgic:
↑Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
↑Margalef, O.; Alcoberro, A. «La caiguda de Constantinoble». Sàpiens, 2023. [Consulta: 19 maig 2023]. «La humanitat va assistir el 29 de maig de 1453 a una batalla que canviaria el món. La caiguda de Constantinoble posava fi a l'últim vestigi de l'antiguitat, l'Imperi romà d'Orient.»
↑«Isaac Albéniz i Pascual | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
↑«Antònia Fontanillas Borràs – CGTCatalunya». [Consulta: 2 abril 2022].
↑«Simone Ortega | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2021].
↑Piqué Pallàs, Sílvia. Entre la veu i la mirada: diàlegs i silencis en l’escriptura de Maria Oleart (tesi). Universitat Oberta de Catalunya. TFM. Màster d’Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies, 18 de gener de 2024.
↑«Charles II | Biography, Accomplishments, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2020].
↑«Louise Michel». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 1r març 2020].
↑Nectoux, Jean-Michel. Fauré. Le voci del chiaroscuro (en italià). EDT srl, 2004 (Biblioteca di cultura musicale. Autori e opere). ISBN 978-88-7063-531-7.
↑Estornés Zubizarreta, Idoia. «ANDURAIN, Marga de - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 30 abril 2023].
↑Carroll, Brendan G. «Korngold, Erich Wolfgang». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/omo/9781561592630.013.3000000199 [Consulta: 19 abril 2020].
↑«John F. Kennedy | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
↑«John C. Harsanyi | American economist» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2020].
↑«Margit NAGY - Olympic Gymnastics Artistic | Hungary» (en anglès), 25-03-2021. [Consulta: 25 març 2021].
↑Hoffmann, Peter. «Xenakis, Iannis». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.30654 [Consulta: 17 abril 2020].
↑«Le site de l’écrivain Bernard Clavel». [Consulta: 2 juny 2021].
↑«The Nobel Prize in Physics 2013» (en anglès americà). [Consulta: 16 maig 2020].
↑Bolaños, Vicky. «Elena Santonja: "Mi vida ahora es la pintura y cocinar cada día"» (en castellà). RTVE, 09-08-2012. [Consulta: 25 març 2021].
↑Arguimbau Latorre, Miquel. Memòries de Radio Juventud : la ràdio "Al mil por mil". [Barcelona]: Col·legi de Periodistes de Catalunya, DL 1999. ISBN 84-930384-0-7.
↑«LaToya Jackson» (en anglès). BBC. Arxivat de l'original el 2015-09-25. [Consulta: 8 desembre 2013].
↑Sandomir, Richard «Bisi Silva, 56, Bold Curator of Contemporary African Art, Dies» (en anglès). The New York Times, 25-02-2019. ISSN: 0362-4331.
↑«Emili Sánchez i Vicario | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
↑ «Los alcaldables de Castelldefels». La Voz, 22-05-2019.
↑«Jaume II de Mallorca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
↑«Joaquima Santamaria i Ventura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r març 2020].
↑«Frank Marshall i King | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
↑«Esquela mortuòria». La Vanguardia, 31-05-2017. [Consulta: 1r abril 2021].
↑«Garcia III de Pamplona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
↑«Enric II de Castella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
↑Brook, Timothy, 1951-. The troubled empire : China in the Yuan and Ming dynasties. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2010. ISBN 978-0-674-04602-3.
↑«Costantino XI Paleologo detto Dragases in "Dizionario di Storia"» (en italià). [Consulta: 4 maig 2020].
↑de Haan, Francisca; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 182-184. ISBN 978-963-7326-39-4.
↑Blumberg, Naomi. «Eva Hesse». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 1r març 2020].