Alumini natiu
 Alumini natiu | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Al |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AA.05 |
| Dana | 1.1.1.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 4,04Å; |
| Grup espacial | Grup espacial 225 |
| Color | blanc grisenc |
| Tenacitat | mal·leable |
| Duresa | 2 a 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-085a |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Al |
| Referències | [1] |
L'alumini natiu és un mineral de la classe dels elements natius.
Característiques
L'alumini natiu és un element químic de fórmula química Al, és l'alumini en estat natural. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba normalment de manera granular o massiva; també pot ser laminar o escamosa, de fins a 1 mm. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz l'alumini pertany a «01.AA - Metalls i aliatges intermetàl·lics de la família coure-cupalita» juntament amb els següents minerals: coure, or, plom, níquel, plata, steinhardtita, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, novodneprita, cupalita, hunchunita, stolperita, hollisterita, icosaedrita, kryachkoïta i proxidecagonita.
Formació i jaciments
L'alumini natiu va ser descobert l'any 1978 a Billeekh (Sakhà, Rússia). També se n'ha trobat a l'Azerbaijan, Bulgària, República Popular de la Xina, Itàlia, Veneçuela i a la Lluna.[2] Sol trobar-se associat a altres minerals com: antimoni, cadmi, coure, hematites, ilmenita, ferro, jarosita, plom, magnetita, moissanita, pirita, sofre, estany i zinc.
Referències
