Catedral d'Edjmiatsín

Vista nocturna
Imatge de l'interior
Vista hivernal
Vista aèria
Imatge
DadesTipusCatedral Modifica el valor a WikidataPart decatedral i esglésies d'Edjmiatsín i jaciment arqueològic de Zvartnotx i Santa Seu d'Edjmiatsín Modifica el valor a WikidataConstrucció303 Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura armènia Modifica el valor a WikidataMesura27 (alçària) × 23 (amplada) × 29 (longitud) m
Localització geogràficaEntitat territorial administrativaEdjmiatsín (Armènia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 09′ 43″ N, 44° 17′ 28″ E / 40.16186°N,44.291°E / 40.16186; 44.291
Format per50Lloc component de Patrimoni de la HumanitatData2000 (24a Sessió)Identificador1011-001Monument del patrimoni cultural a ArmèniaIdentificador4.2/14.1 Plànol
Modifica el valor a Wikidata
ActivitatDiòcesidiòcesi d'Armavir Modifica el valor a WikidataReligióEsglésia Apostòlica Armènia Modifica el valor a WikidataFundadorGregori l'Il·luminador Modifica el valor a Wikidata Lloc webarmenianchurch.org Modifica el valor a Wikidata

La catedral d'Edjmiatsín[nota 1] (armeni: Էջմիածնի մայր տաճար, Edjmiatsní mair tatxar), situada a la ciutat armènia de Vagharxapat,[nota 2] és la seu de l'Església Apostòlica Armènia. La majoria dels estudiosos creuen que fou la primera catedral bastida a l'antiga Armènia. Sovint es considera la catedral més antiga del món.

L'església original fou construïda a principis del segle iv (segons la tradició, entre el 301 i el 303)[1] per Gregori l'Il·luminador, sant patró d'Armènia, després de la proclamació del cristianisme com a religió oficial pel rei Tiridates III. La seva ubicació sobre un antic temple pagà és un símbol de la conversió del paganisme al cristianisme. El nucli de l'edifici actual fou bastit per Vahan I Mamikonian el 483/484 després de la destrossa perpetrada per una invasió persa. La catedral fou la seu del catolicós —el cap suprem de l'Església Armènia— des de la seva fundació fins a la segona meitat del segle v.

La seva importància religiosa no impedí que quedés molt deteriorada a l'edat mitjana. El 1441 recuperà el catolicosat, que encara conserva avui en dia,[2] i la Seu Mare de la Santa Edjmiatsín ha estat el centre administratiu de l'Església Armènia des d'aleshores. El 1604, el xa Abbas I de Pèrsia saquejà la catedral i se n'endugué relíquies i pedres a Nova Julfa en un intent d'afeblir el vincle entre els armenis i la seva pàtria.

Notes

  1. ↑ Coneguda ocasionalment com a catedral de la Santa Edjmiatsín, la Santa Edjmiatsín (Սուրբ Էջմիածին, Surb Edjmiatsín) o, simplement, Edjmiatsín.
  2. ↑ La ciutat ha estat coneguda com a «Vagharxapat» durant la major part de la seva història. Entre el 1945 i el 1995, el seu nom oficial fou «Edjmiatsín». Avui en dia, els dos noms es fan servir de manera intercanviable.

Referències

  1. ↑ «Cathedral and Churches of Echmiatsin and the Archaeological Site of Zvartnots» (en anglès). Llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. UNESCO. [Consulta: 17 març 2022].
  2. ↑ «Església armènia». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 agost 2023].


Registres d'autoritat