Hațeg

Plantilla:Infotaula geografia políticaHațeg
Hațeg (ro)
Hátszeg (hu)
Hötzing (de) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 45° 36′ 27″ N, 22° 57′ 00″ E / 45.6075°N,22.95°E / 45.6075; 22.95
EstatRomania

JudețProvíncia de Hunedoara Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Hátszeg urban electoral district (en) Tradueix (–1878) Modifica el valor a Wikidata
CapitalHațeg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Hațeg (en) Tradueix
Nălațvad (en) Tradueix
Silvașu de Jos (en) Tradueix
Silvașu de Sus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població8.793 (2021) Modifica el valor a Wikidata (142,84 hab./km²)
Geografia
Superfície61,56 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud315 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Hațeg (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataAdrian-Emilian Pușcaș (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
UTC+02:00, hora estàndard
UTC+03:00, horari d'estiu Modifica el valor a Wikidata
Lloc webprimariehateg.ro Modifica el valor a Wikidata

Hațeg (pronunciació en romanès: [ˈHat͡seg]; alemany: Wallenthal; hongarès: Hátszeg) és una ciutat del comtat de Hunedoara, Romania, amb una població de 9.340 habitants. La ciutat administra tres pobles: Nălațvad (Nalácvád), Silvașu de Jos (Alsószilvás) i Silvașu de Sus (Felsőszilvás). Es troba a la regió històrica de Transsilvània.

Història

El 1765, mentre part dels Habsburg controlaven el Principat de Transsilvània, l'assentament es va militaritzar completament i es va integrar a la Segona Companyia Fronterera del Primer Regiment Fronterer d'Orlat, fins al 1851, quan es va dissoldre aquesta unitat.

Țara Hațegului (el país de Hațeg) és la regió que envolta la ciutat de Hațeg. Els fòssils trobats a la zona de Hațeg abasten més de 300 milions d'anys de la història geològica de la Terra, mostrant esculls de corall tropicals i illa volcànica al mar de Tetis, dinosaures, mamífers primitius, aus i rèptils voladors (com Hatzegopteryx, que va rebre el nom de la regió).

L'illa Hațeg va ser una illa durant el període Cretaci on una espècie nana de dinosaure sauròpode, Magyarosaurus dacus, va viure-hi fins a la seva extinció al final del Cretaci. El baró Franz Nopcsa va publicar articles sobre aquests arcosaures d'era mesozoica a l'illa de Hațeg. Els seus estudis van conduir a la seva teoria del nanisme insular, la noció que "els recursos limitats" a les petites illes poden conduir a una reducció dels animals vertebrats indígenes.[1]

Demografia

Segons el primer cens ètnic del 1850, la ciutat tenia 1.194 habitants, 915 d'ells eren romanesos, 92 gitanos, 77 hongaresos, 62 alemanys i 48 d'altres ètnies.[2] Segons el cens del 2011, Hațeg tenia 9.685 habitants, dels quals el 93,15% eren romanesos, l'1,6% hongaresos, l'1,1% d'altres ètnies i desconegut per al 4,14% de la població.

Fills il·lustres

  • Nicholas Deak
  • Chike Onyejekwe
  • Nneka Onyejekwe

Galeria

  • Bisons europeus a la reserva natural de Hațeg
    Bisons europeus a la reserva natural de Hațeg
  • El Col·legi Nacional IC Brătianu
    El Col·legi Nacional IC Brătianu
  • Església ortodoxa de Sant Nicolau
    Església ortodoxa de Sant Nicolau
  • Històric edifici bancari, avui Hotel Ferdinand
    Històric edifici bancari, avui Hotel Ferdinand
  • Església reformada
    Església reformada
  • Sinagoga
    Sinagoga
  • Nalatzi-Fay Manor, Nălațvad
    Nalatzi-Fay Manor, Nălațvad
  • Carretera de Trajà a prop de Hațeg (1900-1920)
    Carretera de Trajà a prop de Hațeg (1900-1920)
  • Interior de l'Església Greco-Catòlica (1900-1920)
    Interior de l'Església Greco-Catòlica (1900-1920)

Referències

  1. ↑ Csikia, Z.; M. J. Bentonb Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 293, 3–4, 2010, pàg. 265–270. DOI: 10.1016/j.palaeo.2010.05.032.
  2. ↑ «ERDÉLY ETNIKAI ÉS FELEKEZETI STATISZTIKÁJA». Arxivat de l'original el 2007-06-10. [Consulta: 28 maig 2021].