Hepiàlids

Hepiàlids
Hepialidae
Phymatopus hecta
Dades
Hoste	Ophiocordyceps sinensis

Taxonomia

Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Subordre	Glossata
Infraordre	Exoporia
Superfamília	Hepialoidea
Família	Hepialidae Stephens, 1829

Diversitat
62 gèneres i unes 606 espècies

Els hepiàlids (Hepialidae) són una família de lepidòpters glossats de l'infraordre dels exoporis (Exoporia). Són arnes primitives i tenen una distribució quasi cosmopolita.

Taxonomia i sistemàtica

És destacadament la família més diversa de la infraordre Exoporia. Aquesta família de primitives arnes consta de 62 gèneres i 606 espècies.^[1] Els gèneres Fraus (d'Austràlia), Gazoryctra (de l'holàrtic), Afrotheora (del sud d'Àfrica) i Antihepialus (d'Àfrica) són considerats els més primitius; contenen 51 espècies aproximadament i moltes són relictes del sud de Gondwana i actualment formen un grup separat dins de la família. Els gèneres més diversos són Oxycanus amb 73 espècies, Endoclita amb 60, Thitarodes amb 51 i Cibyra amb 50.^[2]

Morfologia i identificació

És considerada una família molt primitiva, amb diferències estructurals amb altres arnes, com tenir unes antenes curtes o presentar tant el frènul com la probòscide infuncionals. Aquesta segona característica fa que els imagos no es puguin alimentar.^[3] Com altres Exoporia, l'esperma es transfereix a l'ou per un canal extern entre l'ostium i l'ovípor. Tenen unes ales anteriors i posteriors similars. De vegades s'inclouen com a membre d'honor als macrolepidòpters, a pesar de les seves característiques arcaiques (estrictament parlant són filogenèticament massa bàsiques, constituint microlepidòpters, tot i els 250 mm d'envergadura alar dels Zelotypia).^[2] Algun cop, per la seva destacable grandària i colors cridaners, han rebut més atenció popular i taxonòmica que altres microlepidòpters. Moltes espècies mostren un fort dimorfisme sexual, amb mascles més petits però més vistosos que les femelles o, en elevades altituds, femelles dels gèneres Pharmacis i Aoraia tenen ales reduïdes.^[4]

Distribució

Es troben arreu del món excepte l'Antàrtida i llocs on podria resultar sorprenent la seva absència, com Madagascar, illes del Carib i oest de l'Àfrica tropical; tot i això, encara queda per confirmar, ja que per exemple fins fa poc es creia que no es trobaven a Nova Caledònia, fins al descobriment de l'Aenetus cohici.^[5] A la regió neotropical i a l'Àsia, s'han aconseguit adaptar i diversificar a les selves, mentre que a la regió afrotopical sembla que no ha estat així.^[2] Les espècies generalment són poc dispersives i no es troben en illes oceàniques, excepte Phassodes a Fiji i l'oest de Samoa i algunes espècies al Japó i Illes Kurile; la localitat tipus de Eudalaca sanctahelena, Santa Helena, sembla un error (per Sud-àfrica).^[2]

Comportament

Són de vol crepuscular i algunes espècies formen leks, cosa que també ha sorgit de manera independent al gènere d'hepialoids Ogygioses (Palaeosetidae).^[3] En la majoria de gèneres, els mascles volen ràpidament cap a femelles verges, que criden a aquests amb olors. En altres gèneres, les femelles es disposen contra el vent i llavors emeten feromones de les tíbies metatoràciques.^[6]

Gèneres

Abantiades Herrich-Schäffer, 1858
Aenetus Herrich-Schäffer, 1858
Afrotheora Nielsen & Scoble, 1986
Ahamus Z.W. Zou & G.R. Zhang, 2010
Andeabatis Nielsen & Robinson, 1983
Antihepialus Janse, 1942
Aoraia Dumbleton, 1966
Aplatissa Viette, 1953
Bipectilis Chus & Wang, 1985
Blanchardinella Nielsen, Robinson & Wagner, 2000
Bordaia Tindale, 1932
Calada Nielsen & Robinson, 1983
Callipielus Butler, 1882
Cibyra Walker, 1856
Cladoxycanus Dumbleton, 1966
Dalaca Walker, 1856
Dalaca auctt., nec Walker, 1856
Dioxycanus Dumbleton, 1966
Druceiella Viette, 1949
Dumbletonius auctt
Elhamma Walker, 1856
Endoclita; Felder, 1874
Eudalaca Viette, 1950
Fraus Walker, 1856
Gazoryctra Hübner, 1820
Gorgopis Hübner, 1820
Heloxycanus Dugdale, 1994
Hepialiscus Hampson, 1893
Hepialus Fabricius, 1775
Jeana Tindale, 1935
Korscheltellus Börner, 1920
Leto Hübner, 1820
Metahepialus Janse, 1942
Napialus Chu and Wang, 1985
Neohepialiscus Viette, 1948
Oncopera
Oxycanus Walker, 1856
Palpifer Hampson, 1893
Parahepialus Z.W. Zou & D.R. Zhang, 2010
Parahepialiscus Viette, 1950
Parapielus Viette, 1949
Parathitarodes Ueda, 1999
Pfitzneriana Viette, 1952
Pfitzneriella Viette, 1951
Pharmacis Hübner, 1820
Phassodes Bethune-Baker, 1905
Phassus Walker, 1856
Phialuse Viette, 1961
Phymatopus Wallengren, 1869
Phymatopus auctt. nec Wallengren, 1869
Puermytrans Viette, 1951
Roseala Viette, 1950
Schausiana Viette, 1950
Sthenopis auctt. nec Packard, 1865
Thitarodes Viette, 1968
Trichophassus Le Cerf, 1919
Trictena Meyrick, 1890
Triodia
Wiseana Viette, 1961
Xhoaphryx Viette, 1953
Zelotypia Scott, 1869
Zenophassus Tindale, 1941
†Oiophassus J. F. Zhang, 1989
†Prohepialus Piton, 1940
†Protohepialus Pierce, 1945

Referències

↑ van Nieukerken et al. «Order Lepidoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 2011, pàg. 212–221.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Nielsen, E.S., Robinson, G.S. and Wagner, D.L. 2000. Ghost-moths of the world: a global inventory and bibliography of the Exoporia (Mnesarchaeoidea and Hepialoidea) (Lepidoptera) Journal of Natural History, 34(6): 823-878. Resum (anglès)
↑ ^3,0 ^3,1 Kristensen, N.P., (1999). The non-Glossatan Moths. Ch. 4, pp. 41-62 in Kristensen, N.P. (Ed.). Lepidoptera, Moths and Butterflies. Volume 1: Evolution, Systematics, and Biogeography. Handbook of Zoology. A Natural History of the phyla of the Animal Kingdom. Band / Volume IV Arthropoda: Insecta Teilband / Part 35: 491 pp. Walter de Gruyter, Berlin, New York. (anglès)
↑ Sattler, K. (1991). A review of wing reduction in Lepidoptera. Bulletin of the British Museum of Natural History (Entomology), 60: 243-288. (anglès)
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.sciencebuff.org/aenetus_cohici.php Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. (anglès)
↑ Mallet, J. 1984. Sex roles in the ghost moth Hepialus humuli (L.) with a review of mating in the Hepialidae (Lepidoptera). Zoological Journal of the Linnean Society, 79: 67-82. (anglès)