Vicente Rocafuerte
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1r maig 1783 Manta (Equador) | ||||||||
Mort | 16 maig 1847 (64 anys) Lima (Perú) | ||||||||
Sepultura | Cementiri General Presbítero Matías Maestro Cementiri General de Guayaquil | ||||||||
| |||||||||
Dades personals | |||||||||
Ideologia política | Liberalisme | ||||||||
Religió | Anglicanisme | ||||||||
Activitat | |||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||
Ocupació | polític, diplomàtic, escriptor | ||||||||
Membre de | |||||||||
Carrera militar | |||||||||
Conflicte | Revolució marcista | ||||||||
Família | |||||||||
Cònjuge | Baltazara Calderón de Rocafuerte. | ||||||||
Signatura | |||||||||
Vicente Rocafuerte (Guayaquil, 1783 – Lima, 1847), polític i escriptor equatorià. President de l'Equador (10-09-1834 – 31-01-1839).[1][2]
Abans de la independència de l'Equador, Rocafuerte es destacà com a polític i la ciutat de Guayaquil l'escollí com a portaveu per a les corts de Cadis de 1812. Fins al 1817 residí a Europa i poc després de retornar a l'Equador inicià una tasca diplomàtica com a representant de Simón Bolívar als Estats Units, Mèxic i el Regne Unit, donant suport al projecte bolivarià d'unió americana.
Després del fracàs d'una unió sud-americana i de la Gran Colòmbia, Rocafuerte retornà a l'Equador, on combaté el govern de Juan José Flores i fou desterrat al Perú. Posteriorment fou un dels principals impulsors de la revolució de març de 1845 que derrocà a Flores i el col·locà com a president de la República. Durant el seu govern liberalitzà l'economia, reforça l'educació primària i universitària i s'enfrontà a les elits de Guayaquil en un intent d'enfortir la unitat del país. Una vegada finalitzat el seu govern fou nomenat governador de la província del Guayas.
Referències
Precedit per: Juan José Flores | President de l'Equador 1834 – 1839 | Succeït per: Juan José Flores |